Les perles del mundial (el de Qatar 2022, de futbol, encara dura)

La primera òbviament és que se celebri. Diuen que Qatar va obtenir l'organització del mundial amb suborns, que han mort 6500 obrers construint aquests estadis poc sostenibles al mig del desert, etc. però tothom hi participa content.

Es critica la futbolista d'origen afganès Nadia Nadim, naturalitzada danesa, per haver acceptat ser ambaixadora del mundial de Qatar, i se'n demana l'expulsió de la selecció danesa, però per què la selecció danesa masculina participa a Qatar (amb poca sort, eliminats a la fase de grups) ?

La perla més important és la del Marroc, que s'ha classificat per a les semifinals, el primer cop que ho aconsegueix una selecció africana o àrab.

Això ha despertat un panarabisme absurd, i sembla (m'he estalviat sentir el vídeo) que els jugadors marroquins celebraven que el Sàhara occidental els hi pertanyi, mofant-se'n.

També van treure, en una demostració de cinisme galopant, una bandera palestina quan es van classificar, oblidant que, abans que Trump plegués,  el Marroc va reconèixer Israel, un acord auspiciat per Trump. A canvi els Estats Units van reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental, mesura que el govern més progressista de la història, el de Pedro Sánchez, va decidir adoptar també fa uns mesos.

Curiós també el que va passar al partit entre els Països Baixos i l'Argentina, on una victòria agònica als penals no va impedir que Messi i altres, tot i haver guanyat, perdessin els papers i critiquessin l'entrenador rival, l'àrbitre, alguns jugadors rivals que van ser insultats quan un d'ells simplement volia intercanviar la samarreta. Messi, habitualment discret, ha oblidat que de vegades és millor callar. L'estadi era majoritàriament argentí, els seguidors neerlandesos semblaven ser menys de trenta. És curiós que tot i la distància i la situació econòmica desastrosa de l'Argentina hi haguessin tants argentins adinerats que van venir a Qatar a animar la selecció.

I no tenen desperdici les declaracions de l'entrenador argentí Lionel Scaloni: "Tenim jugadors amb aquest caràcter. Un caràcter, per cert, que els ha portat on són. No podem reprimir aquest indi que porten a dins perquè és molt positiu. Però alerta, que tot té un límit.". O sigui que el caràcter violent i impresentable dialècticament ve de la sang índia, tòpic racista ben suat.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Què diu el coronavirus de les nostres societats?

Doncs que som una mica cutres tots plegats. Però que els més cutres són els poders polítics, que de fet estan sota comanda dels poders fàctics. Les imatges de madrilenys envaint Sanxunxo a Pontevedra, les cues per anar de Madrid a Andalusia o l'arribada massiva de madrilenys a Gandia, Cullera, etc s'afegeixen a les de barcelonins arribant en massa a la Cerdanya, el Ripollès o la Costa Brava, tot això el dissabte 14 de març en plena pandèmia. Es veu que en altres llocs com París passava una cosa semblant . Però el govern central i també l'autonòmic no havien donat instruccions clares per limitar la mobilitat. Però és lògic tenint en compte que els polítics no saben d'epidemiologia, al capdavall el ministre Illa de Sanitat és un filòsof. I la consellera de Salut de Catalunya és economista i informàtica. De gestió sí que en sap potser però de virus i de com evitar-ne la propagació doncs no deu saber-ne gaire ni deu tenir les bases per aprendre'n ràpid. Llavors agafe...
Més informació

La darrera interpretació d'Alberto Carlos

Avui el nostre admirat Alberto Carlos Rivera, àlies Albert Rivera, ha dimitit de líder de Cs, ha dit que no recollirà l'acta de diputat al congrés, i a més deixa la política, per ser millor pare, millor fill, millor amic del seus amics, amb qui podrà anar a prendre vi (però que no sigui català) i millor amant. En un acte d'autoglorificació constant, ha dit que aplica els valors que li han ensenyat els seus pares, autònoms i treballadors, els seus professors i els seus entrenadors. Però a quins professors es refereix, als de primària o a aquells que el van encimbellar amb l'ajut de l'atzar a líder de Cs? I els entrenadors, quins esports o esport practica? Després ha dit que el partit que ara deixa és un partit de centre, liberal i que ell ha lluitat molt perquè tots remem junts, catalans i espanyols. I que li apassiona la llibertat i la igualtat, sí, tant com a Cayetana A de T, que a més és marquesa. Ja se sap que als nobles els hi agrada molt la igualtat i la llibe...
Més informació