Què diu el coronavirus de les nostres societats?
Doncs que som una mica cutres tots plegats. Però que els més cutres són els poders polítics, que de fet estan sota comanda dels poders fàctics.
Les imatges de madrilenys envaint Sanxunxo a Pontevedra, les cues per anar de Madrid a Andalusia o l'arribada massiva de madrilenys a Gandia, Cullera, etc s'afegeixen a les de barcelonins arribant en massa a la Cerdanya, el Ripollès o la Costa Brava, tot això el dissabte 14 de març en plena pandèmia. Es veu que en altres llocs com París passava una cosa semblant. Però el govern central i també l'autonòmic no havien donat instruccions clares per limitar la mobilitat. Però és lògic tenint en compte que els polítics no saben d'epidemiologia, al capdavall el ministre Illa de Sanitat és un filòsof. I la consellera de Salut de Catalunya és economista i informàtica. De gestió sí que en sap potser però de virus i de com evitar-ne la propagació doncs no deu saber-ne gaire ni deu tenir les bases per aprendre'n ràpid. Llavors agafen protagonisme individus com el Fernando Simón o un tal Guix a Catalunya però òbviament no els hi fan cas del tot.
I després arriben, tard, les mesures del Govern Central. Arriben tard i a sobre entren en vigor al cap de 24 hores. Després de 7 hores de reunió el dissabte 14, la conferència per explicar les mesures havia de ser a les 15h i al final és a les 20h.... Si realment només imperessin els criteris tècnics les reunions durarien menys.
I al final ja tenim l'exèrcit i la policia tutelant-nos, ara que tothom sap que no s'ha de sortir, la policia multa aquells que "surten a passejar amb una barra de pa". Però a Bèlgica, on s'acaba d'instaurar el confinament, es permet fer esport tot sol, però tenir l'exèrcit i la policia patrullant és el somni humit de Grande-Marlaska, d'Abascal, de Casado (i dels polítics de Cs però aviat ni existiran com a partit). És una manera de mostrar als ciutadans que qualsevol contestació per la situació d'injustícia econòmica que vindrà, pel motiu que sigui, i arreu de l'estat, es pot reprimir fàcilment. És sobretot demostrar que l'Estat, profund i superficial, està per damunt dels ciutadans, del seu benestar i que en el fons els ciutadans li importen poc.
Mentre Corea del Sud no confina però fa moltíssimes proves, aquí es confina i es fan proves amb comptagotes i a col·lectius que no són de risc, polítics, futbolistes milionaris i joves, i la família reial. Quina importància té que futbolistes de tal o tal equip s'hagin contagiat? No hauria ni d'aparèixer a les notícies. Són joves i ho superaran.
Deien els experts xinesos que el brot ha anat a més perquè el personal sanitari no tenia prou protecció i s'ha contagiat i això ho veiem a l'hospital d'Igualada i a residències d'avis. Som la civilització del plàstic, que és present sobretot als supermercats de forma massiva i excessiva, i una gran nació mil·lenària i unitarista però som incapaços de fer que els metges vagin coberts de plàstic amb mascaretes, guants i bates fiables per evitar agafar els virus quan tracten pacients infectats, com es veia en les darreres imatges de metges a la Xina, on semblaven astronautes. No ho parem units, ho parem amb serietat, eines de protecció fiables. Molts AVEs, molta unitat en anuncis a pàgina completa als principals diaris espanyols (menys l'Ara i el Punt Avui, quina casualitat) però de mascaretes i proteccions plàstiques fiables poques.
Les últimes informacions diuen que a més s'estan requisant materials de protecció per centralitzar-ne la gestió i que estiguin ben repartides, però aital justificació té, diguem-ne, poca credibilitat.
Les imatges de madrilenys envaint Sanxunxo a Pontevedra, les cues per anar de Madrid a Andalusia o l'arribada massiva de madrilenys a Gandia, Cullera, etc s'afegeixen a les de barcelonins arribant en massa a la Cerdanya, el Ripollès o la Costa Brava, tot això el dissabte 14 de març en plena pandèmia. Es veu que en altres llocs com París passava una cosa semblant. Però el govern central i també l'autonòmic no havien donat instruccions clares per limitar la mobilitat. Però és lògic tenint en compte que els polítics no saben d'epidemiologia, al capdavall el ministre Illa de Sanitat és un filòsof. I la consellera de Salut de Catalunya és economista i informàtica. De gestió sí que en sap potser però de virus i de com evitar-ne la propagació doncs no deu saber-ne gaire ni deu tenir les bases per aprendre'n ràpid. Llavors agafen protagonisme individus com el Fernando Simón o un tal Guix a Catalunya però òbviament no els hi fan cas del tot.
I després arriben, tard, les mesures del Govern Central. Arriben tard i a sobre entren en vigor al cap de 24 hores. Després de 7 hores de reunió el dissabte 14, la conferència per explicar les mesures havia de ser a les 15h i al final és a les 20h.... Si realment només imperessin els criteris tècnics les reunions durarien menys.
I al final ja tenim l'exèrcit i la policia tutelant-nos, ara que tothom sap que no s'ha de sortir, la policia multa aquells que "surten a passejar amb una barra de pa". Però a Bèlgica, on s'acaba d'instaurar el confinament, es permet fer esport tot sol, però tenir l'exèrcit i la policia patrullant és el somni humit de Grande-Marlaska, d'Abascal, de Casado (i dels polítics de Cs però aviat ni existiran com a partit). És una manera de mostrar als ciutadans que qualsevol contestació per la situació d'injustícia econòmica que vindrà, pel motiu que sigui, i arreu de l'estat, es pot reprimir fàcilment. És sobretot demostrar que l'Estat, profund i superficial, està per damunt dels ciutadans, del seu benestar i que en el fons els ciutadans li importen poc.
Mentre Corea del Sud no confina però fa moltíssimes proves, aquí es confina i es fan proves amb comptagotes i a col·lectius que no són de risc, polítics, futbolistes milionaris i joves, i la família reial. Quina importància té que futbolistes de tal o tal equip s'hagin contagiat? No hauria ni d'aparèixer a les notícies. Són joves i ho superaran.
Deien els experts xinesos que el brot ha anat a més perquè el personal sanitari no tenia prou protecció i s'ha contagiat i això ho veiem a l'hospital d'Igualada i a residències d'avis. Som la civilització del plàstic, que és present sobretot als supermercats de forma massiva i excessiva, i una gran nació mil·lenària i unitarista però som incapaços de fer que els metges vagin coberts de plàstic amb mascaretes, guants i bates fiables per evitar agafar els virus quan tracten pacients infectats, com es veia en les darreres imatges de metges a la Xina, on semblaven astronautes. No ho parem units, ho parem amb serietat, eines de protecció fiables. Molts AVEs, molta unitat en anuncis a pàgina completa als principals diaris espanyols (menys l'Ara i el Punt Avui, quina casualitat) però de mascaretes i proteccions plàstiques fiables poques.
Les últimes informacions diuen que a més s'estan requisant materials de protecció per centralitzar-ne la gestió i que estiguin ben repartides, però aital justificació té, diguem-ne, poca credibilitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada