Pensaments profunds, o potser més aviat soms

 L'any passat després que el Barça fes el ridícul perdent 8 a 2 a la lligueta de final de la Champions, amb dos gols o més fets per un jugador que estava cedit pel Barça (el brasiler Coutinho, un dels fitxatges més cars del Barça), Messi va enviar un burofax dient que marxava del Barça.  Legalment els seus arguments eren vàlids però la por d'una llarga batalla judicial el va fer quedar-se o potser un càlcul, perquè continuava cobrant una pasta. El seu contracte va expirar a principi d'estiu però sospitosament cap club no el va fitxar i ell volia renovar amb el Barça, on continuarà cobrant un sou, que ningú no ha reflexionat sobre el tema, però és un sou que no té cap relació amb el que aconsegueix, com els sous dels seus companys, o els milions que es paguen per fitxar companys seus. Per exemple, què hauria de fer un jugador, que val 120 milions d'euros, perquè el seu fitxatge surti a compte? Quants espectadors més hauria de fer venir al camp, quants títols haurien de s...

Doncs que som una mica cutres tots plegats. Però que els més cutres són els poders polítics, que de fet estan sota comanda dels poders fàctics. Les imatges de madrilenys envaint Sanxunxo a Pontevedra, les cues per anar de Madrid a Andalusia o l'arribada massiva de madrilenys a Gandia, Cullera, etc s'afegeixen a les de barcelonins arribant en massa a la Cerdanya, el Ripollès o la Costa Brava, tot això el dissabte 14 de març en plena pandèmia. Es veu que en altres llocs com París passava una cosa semblant . Però el govern central i també l'autonòmic no havien donat instruccions clares per limitar la mobilitat. Però és lògic tenint en compte que els polítics no saben d'epidemiologia, al capdavall el ministre Illa de Sanitat és un filòsof. I la consellera de Salut de Catalunya és economista i informàtica. De gestió sí que en sap potser però de virus i de com evitar-ne la propagació doncs no deu saber-ne gaire ni deu tenir les bases per aprendre'n ràpid. Llavors agafe...

Avui el nostre admirat Alberto Carlos Rivera, àlies Albert Rivera, ha dimitit de líder de Cs, ha dit que no recollirà l'acta de diputat al congrés, i a més deixa la política, per ser millor pare, millor fill, millor amic del seus amics, amb qui podrà anar a prendre vi (però que no sigui català) i millor amant. En un acte d'autoglorificació constant, ha dit que aplica els valors que li han ensenyat els seus pares, autònoms i treballadors, els seus professors i els seus entrenadors. Però a quins professors es refereix, als de primària o a aquells que el van encimbellar amb l'ajut de l'atzar a líder de Cs? I els entrenadors, quins esports o esport practica? Després ha dit que el partit que ara deixa és un partit de centre, liberal i que ell ha lluitat molt perquè tots remem junts, catalans i espanyols. I que li apassiona la llibertat i la igualtat, sí, tant com a Cayetana A de T, que a més és marquesa. Ja se sap que als nobles els hi agrada molt la igualtat i la llibe...

És sabut que a le Monde no li agrada el dret a decidir ni Catalunya. La corresponsal a Madrid del diari, una tal Sandrine Morel, que ha rebut premis d'algun organisme estatal per la seva feina, publica sempre unes cròniques parcials, sense gaire vergonya. Però el que va fer le Monde el diumenge 3 de novembre  ja és inadmissible. Va publicar un entrefilet amb un vídeo descrivint la reacció a la sentència del procés. El vídeo està ja desfasat, fins i tot els unionistes comentadors ho admeten i l'articlet de sota diu que Tsunami Democràtic és més violent que els independentistes habituals. Al·lucinant, és una afirmació falsa i presentada sense cap prova. En un comentari, vaig dir que la violència era de la policia, i que els 28 detinguts havien patit humiliacions i pallisses. I vaig dir que la policia estava seguint el manual de la policia de Hong Kong, que le Monde informava aquell mateix dia (article reservat als subscriptors) , que "adapta la seva estratègia a la per...